Escric aquest post en català, ja que parlar de La Fornenca és parlar d’una familia amb qui em relaciono en català – i fer-ho en castellà seria com parlar d’alguna altra cosa, amb una altra gent -. El primer cop que vaig visitar La Fornenca, de camí no sabía ben bé on anava, sí sabia que era la casa d’estiueig dels avis del meu nòvio, però poc més. Un cop allà vaig saber perquè l’havia escoltat nombrar varios cops abans i perquè en sentia parlar amb autèntica emoció entre ells. Si busqués un sol adjectiu per descriure-la, diría que era una casa…