Escric aquest post en català, ja que parlar de La Fornenca és parlar d’una familia amb qui em relaciono en català – i fer-ho en castellà seria com parlar d’alguna altra cosa, amb una altra gent -.

El primer cop que vaig visitar La Fornenca, de camí no sabía ben bé on anava, sí sabia que era la casa d’estiueig dels avis del meu nòvio, però poc més. Un cop allà vaig saber perquè l’havia escoltat nombrar varios cops abans i perquè en sentia parlar amb autèntica emoció entre ells.

Si busqués un sol adjectiu per descriure-la, diría que era una casa “forta”, per la seva arquitectura – dos pisos de plantes iguals -, per la seva ubicació – a una urbanització bastant salvatge de Llavaneres-, i per tot el que va haver d’aguantar – en el bon sentit, amb fills, nèts, tots corretejant amunt i avall, tots fent la seva.

I forta també pel seu jardí d’arbres fruiters que van aguantar aquests últims anys sense tantes cures professionals de jardineria, però forts i frondosos, característiques típiques de l’agricultura mediterrània, on en hortes de secà hi abunden el que hi diuen la trilogia del Mediterrani: blat, vinya i olivera, mentre en hortes de regadiu ho fan les fruites i verdures. I sí, aquesta casa, era forta i també mediterrània.

Una prunera, un perer, taronger, llimoner, mandariner – no n’havia vist cap mai abans -, un cirerer… han sigut els culpables que de cada visita a La Fornenca tornés feliç a casa, amb les mans pringoses i més d’una picada de mosquit.

No només “ells” trobaràn a faltar La Fornenca. Pel poc temps que la vaig conèixer, a mi també em va enamorar. Així que jo també la trobaré a faltar.

Molt eco-amor,

Idoia.

 

PD: Aquestes fotos les vaig fer a finals de Juny, i vaig recollir peres de Sant Joan i llimones boníssimes.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

I’ve written this post in Catalan – instead of Spanish as usual – because talking about La Fornenca is to talk about a family with whom I relate in Catalan – and do it in Spanish would be like talking about something else -.

The first time I visited the Fornenca I did not know exactly where I was going, I knew it was the summer house of the grandparents of my boyfriend, but little else. Once there I realize because I had heard about it several times before and understood why they were talking with genuine emotion between them.

If I had to choose a single adjective to describe it, I would say it was a “strong” house for its architecture – decker plants alike – for its location – a pretty wild residential area in Sant Andreu de Llavaneres, a municipality located 36 km north of Barcelona, along the Mediterranean coast, between Mataró and Sant Vicenç de Montalt – , and all its history – children, grandchildren, all running up and down, doing all his own.

And also it is strong because its garden of fruit trees that endured in recent years without so much care professional gardening, but strong and lush, typical characteristics of Mediterranean agriculture, where dryland orchards abound in what is called the trilogy Mediterranean: wheat, vines and olive trees, while irrigated orchards do fruits and vegetables. And yes, this house was strong and Mediterranean.

A plum, a pear, orange, lemon, mandarin – had not ever seen one before – a cherry … were the culprits that each visit to the Fornenca returned home happy, hands sticky and with some mosquito bite.

Not only “they” will miss La Fornenca. For the short time that I met her, I too fell in love. So I will miss it too.

Very eco-love

Idoia.

PD: The pictures were take at the end of June and I picked San Juan pears and lemons – delicious! -.